La Diputació presenta un pla per a reactivar l’economia de la Vall d’Ayora-Cofrentes
El passat 27 de juny es va presentar a la Casa de la Cultura d'Ayora el Pla de Desenvolupament Integral i Reactivació Econòmica de la zona d'influència de la central nuclear de Cofrentes.
L’acte va comptar amb la presència del diputat delegat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la despoblació de la Diputació de València, junt a alcaldes i regidors dels municipis de la zona, associacions, sindicats i representants de diversos col·lectius locals.
La Diputació de València, a través de la seua delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la despoblació, ha impulsat la confecció, de la ma dels agents socioeconòmics del territori (ajuntaments, grup d'acció rural Rurable, sindicats, empreses, associacions i resta de societat civil), d'un document estratègic amb un ampli procés de participació per a sentar les bases del canvi de model econòmic de la zona davant el canvi d’escenari que suposa el tancament programat de la central el proper 2030, segons ordre ministerial de 17 de març de 2021.
Segons les dades identificades al document, l'àrea directa d'influència de la Central Nuclear de Cofrentes la conformen els 7 municipis de la comarca de la Vall d'Ayora-Cofrentes (Ayora, Cofrentes, Cortes de Pallás, Jalance, Jarafuel, Teresa de Cofrentes y Zarra), junt al municipi de Requena, a més de la veïna localitat castellano-manxega d'Almansa.
La influència de la Central és molt important a nivell de mercat laboral (amb 700 llocs de treball directes, que s'amplien fins a 1.200 en les temporades en que la instal·lació programa la seua recàrrega). Destaquen, dins els 602 llocs de treball a territori valencià lligats a la nuclear, les 298 persones treballadores de la central que viuen a Ayora, o les 126 residents a Requena.
L'impacte dels llocs de treball de la central en la renda salarial bruta de la Vall d’Ayora-Cofrentes i Requena s'estima en uns 39 milions d'euros anuals.
Junt als llocs de treball directes, s'han identificat a la Vall d'Ayora-Cofrentes i al municipi de Requena un total de 22 pimes que treballen habitualment amb la central nuclear com a proveïdors de transport, serveis mèdics, informàtica, audiovisuals, topografia, alimentació, roba laboral o material de papereria, junt a diverses activitats d'obra civil i manteniment.
A més, la central aporta una mitjana de més d'11 milions d'euros a l'any als pressupostos dels municipis de l'àrea d'influència (el 77% del pressupost municipal de Cofrentes va lligat a la central), facilitant d'aquesta manera la prestació de millors serveis a la ciutadania.
El diagnòstic efectuat es completa amb una anàlisi de la resta de fonts d'energia en explotació a la zona, que junt a la central nuclear de Cofrentes i la planta hidroelèctrica de Cortes de Pallás acull 9 parcs eòlics amb 221 aerogeneradors, 37 parcs fotovoltaics en diverses fases de funcionament o tramitació, i disposa d'una gran quantitat de biomasa per a poder generar energia. D'aquesta manera, sobre un mateix territori, ens trobem amb 5 energies diferents.
A partir de les dades de l'anàlisi prèvia d’aquest territori, que ha inclòs contactes amb administracions locals d’altres zones que han viscut tancaments de centrals nuclears com ha estat del cas de Garoña (Burgos) o Vandellòs i L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) s'ha configurat un procés de participació amb enquestes, entrevistes i tallers que ha permés identificar 32 projectes, agrupats en 4 eixos temàtics (competitivitat, activitat econòmica i ocupació, cooperació i cogovernança territorial, serveis i recursos per a la qualitat de vida, i innovació i sostenibilitat).
Els projectes inclosos al pla inclouen fulls de ruta individualitzats, que identifiquen els seus objectius, agents participants, cronograma, pressupost i possibles vies de finançament. Entre ells destaquen la proposta de posada en marxa d’una agencia de desenvolupament comarcal, o l’impuls d’una pacte territorial d’ocupació, accions on la recentment creada Mancomunitat comarcal ha de tenir un paper clau.
A més, es plantegen programes de millora de la formació professional per a requalificar el personal de la central i millorar la seua ocupabilitat, així com la dinamització i coordinació de recursos turístics, on el Balneari de Cofrentes té un paper molt important com a element tractor del turisme lligat a la salut i benestar.
>>>>>>> DESCARREGAR RESUM (PRESENTACIÓ AYORA 27/6/2023)
